No, es el meu IP ni el número de pres de Nelson Mandela. La criatura ha complit 1 any, 31.622.400 segons mes o menys, i si, he comptat que aquest any es bisiesto. Ara toque fer memòria, recordar tot allò que ha passat durant aquests 12 mesos. Si, estes coses es fan quan els blogs compleixen anys, no em digueu que no.
He contat coses, moltes al meu parer, no creia que fora tant prolífic en posts, i mes quan me considere un soso. Segurament ho he fet al veure que la crew blogistica per la qual em moc es prou constant alhora d’escriure als seus diaris ‘personals’. Estic satisfet de com a evolucionat el blog, es un blog visitat per poques persones i menys que en firmen. Mes o menys som els mateixos els que parlem per ací, però a mi ja em va be, molt be a ser sincers. No se si es que algun moment aspirava a tenir moltes visites, però al tenir poques, no et veus forçat a canviar el teu estil d’escriptura, ni els temes que tractes, que no faig massa autocensura, vaja.
Tal dia com avui, 21 de juny, ja vaig postejar el primer comentari a la net, i crec que vaig ser concís. Ja vaig avisar el que hi hauria en aquest blog. Opinions i raonaments personals, del.liris, descripcions, vivències, poesia ( WTF?! ) i algun que altre ‘copiar pegar’. Els que han sigut constant alhora de visitar-me sabran de mi bastant per que al cap i a la fi sempre vas explicant una miqueta de tu mateix en cada post, i mes quan este no es un blog temàtic en el sentit literal de la paraula. Si ens fiquem tiquis-miquis podríem que la temàtica central són les meues cabòries, ja que intente apartar -tot el que puc- la meua vida quotidiana, o si més no, la intente extrapolar per a que açò no acabe sent -literalment- un diari personal.
Quan vaig dir que me’n anava d’Erasmus vaig estar rumiant tancar el blog quan aquest complirà un any, ja que era una bona data per acabar, perquè per allí dubte que em dedique tant al blog com en l’actualitat. Aguantarem fins a que veja que ja no puc postejar amb regularitat. Durant unes quantes setmanes he estat penjant articles que ja tenia escrit d’antemano ( avantmà? ) i intercalant escrits impulsius que se m’ocorrien. Espere que ara, amb una miqueta més de temps, puga escriure algo més “elaborat”, i escric elaborat per que no se com nombrar la qualitat dels meus textos…
Ara escric més del·liris i tonteries que altra cosa, però també he explicat la trilogia de l’apendicitis i la bicicleta. Posts de viatges a l’estranger. La vida d’aligot, pel qual este blog guanyava visites quan feia alguna referència. El tema del videoclip famós, pel qual durant uns dies vaig tenir una barbaritat de visites, la lesió al genoll.. Vos he tingut entretengut almenys, i jo que m’alegre.
