I ací la segona i última tongà. En el poema nº3 està ficat també, com els dos poemes anteriorment penjats, el nom de la xica entremig d’una paraula, al 4t poema no succeeix el mateix, i es que aquesta xica tenia un nom més estrany per a poder combinar entre paraules. Espere que les gaudiu de les meues arts:

3

Ets malvada. Passió vivent.

Jugues amb el meu cos fins deixar-lo inert.

…

El dimarts, enalteixes

Les teves arts.

Els dijous, mon cor

d’alegria es jou.

…

Et vaig besar aquell dia a la boca,

diria encara més,

et vaig besar les dents.

Llavors esclatà la meva ment.

Em pregunto que es el temps

quant ets absent.

…

L’encontre bisetmanal,

un mal acceptat.

Els demés dies:

Un desert abismal.

…

Marxes i quedo mort

Te’n vas per tornar

Conto minuts, hores i segons

…

4

Els píxels de la teva mirada

deixa la gent encisada.

Tothom queda absent.

Sota el teu pas lent.

…

Quin valor sortir al carrer

deixant a la gent sense alè.

Incites al plaer.

…

Series la cura universal

Però ets el virus letal

Els homes, de les virtuts deserten

Ja ni les menten.

Retornen als valors inicials:

Les passions terrenals.

…

Notes explicatives al possible lector:

Com no, tinc que apuntar alguna dada per a que sapigueu per que faig aquests poemes d’aquesta manera:

Al 3r poema, tinc que explicar que a la xica a la qual li feia estudie anglès, igual que jo, i que anem a classe els dimarts i dijous de 8 a 10 del matí. Per això escric un vers fent referència al dimarts i el dijous. En este poema vaig voler explicar que la xica i jo només ens veiem els dimarts i els dijous, i que els altres dies de la setmana desapareix i jo quede desfet per la seua absència.

Al quart i últim poema faig dos referències informàtiques: els píxels de la mirada i virus letal, i es que la xica en qüestió, anteriorment havia estudiat una enginyeria informàtica o alguna cosa així.

I açò es tot, espere no tenir que escriure poesies d’este tipus durant un temps.