I ací les tenim. Ja ho havia avisat. Mes poesies per al món en xarxa. Son poesies escrites per encàrrec, és a dir, per a una assignatura de classe, els xics devíem escriure unes poesies a les xiques -4 em van tocar a mi!-, i devien tenir de temàtica l’amor, per això de la proximitat de Sant Jordi. Com a punt fort esmentar que es van tenir que llegir a classe i davant de la xica a la qual se la dedicàvem. “Maemeua” vaig pensar, jo que no soc d’escriure poesies i menys d’amor, abans les faig sobre coses absurdes o a objectes quotidians, però be, posats a fer, em vaig ficar mans a l’obra.

Avise, no son res de l’altre món, van ser escrites el dia abans de 12h a 2 h de la nit entre cigarrets i partides al solitari de l’ordinador. Hi ha que es fot monguis, MDMA o simple THC, jo, per falta de liquidesa econòmica em toca tirar de solitaris de Windows i cigarrets. Ja prou, ací van:

…

1

D’amants, tu, jo i ningú mes,

No n’hi havia que com nosaltres amés.

Virtuosos del tacte,

l’amor sorgí a l’acte.

…

El dia passava i en volia més,

Queia desfet al filtrar els teus cabells,

Per que tornaries amb l’ home pervers.

…

Escriure tant, et rebaixa

Explicar tanta passió, per mi,

impossible missió.

…

Et necessitava, et desitjava

Anhelava la teva mirada.

Ets tu de mi qui mana.

Saps que de mi, l’amor emana.

…

2

Encarnes l’ideal medieval.

Tu no ets llir entre cards.

Ets el far que il·lumina el mar.

…

Quin blau tens als ulls

que els mariners s’han quedat muts?

…

Quin or als cabells

que els miners s’han quedat quiets?

…

Qui s’haurà resignat

al no poder-te estimar?

Reis que sobre mars

hauran regnat.

…

Tot aquell ha estat derrocat

El seu temps a demorat.

Per que jo, sóc l’estimat.

…

Ara esmentaré informació addicional:

A la primera poesia representava que ella i jo som amants, que ens estimàvem a radiar però ella està casada a la poesia, i en realitat te xicot, i la relació es de ja fa temps, per això lo de l’home pervers.

A la segona poesia a dir que, la noia es rossa natural, de pell pàl·lida i te els ulls blaus i en certa manera encarne els ideals medievals. Utilitze una frase d’Ausiàs March, la mítica “llir entre cards”, amb la qual es referia a una de les seues estimades. Jo encara ho exagere més, d’una manera més típica això si, per que el símil del mar i el far segurament deu estar molt resobat però be, no soc un virtuós de la paraula escrita ni parlada, així que això es que hi ha.

Finalment, com curiositat està inclòs el nom de cada una de les xiques en la poesia, podeu buscar que algun n’encontrareu. A una poesia el nom es present dins d’una paraula, a l’altra poesia, es veu gracies a la unió entre dos paraules. Artiste que soc.

I això es tot per hui, el pròxim post més, que en queden dos. Ai, poesia amateur, quants pseudopoetes en tu han confiat.