Jo també!

I vaig anar a l´Hospital General de Castelló per que allí em farien la ressonància magnètica mes ràpidament. Em van fer ficar a un mini vestuari per a que em tragués la roba i el pírcing de la llengua i després em posés la roba reglamentaria, una bata blava i uns peücs de plàstic. Estava cutre, però tenia cert encant.

Mes o menys, un trasto aixina, però mes gran.

I em van ficar dins d’aquell aparell de la General Electric, una mega empresa fundada per Edison i que te, entre altres negocis, la cadena de televisió NBC. Allò era una mescla entre llançadora d’un servei funerari espacial i donuts de plàstic i metall. Em vaig gitar en la llitera i m’introduiren tot el cos fins al coll. Em van ficar uns auriculars enormes de mini cadena d’antaño per a que no em molestés el soroll i vaig estar allí ficat, quiet, durant 15 minuts. Em van donar una espècie de botó per si tenia problemes durant la ressonància, pànics o dolors, però no va fer falta prémer-lo. Jo creia que em ficarien tot el cos, però no. 15 minuts de ruidets, ruidots i d’estar mirant al sostre. Tot i portar els auriculars els sorolls s’escoltàven. Aquells sorolls al final els vaig associar a les bases electròniques d’una rave. Xumba, xumba. Al final, jo li ficava altres bases sonores per a fer-ho una miqueta entretengut. Pensava quin grup d’electrònica els podria utilitzar, que si els Chemical Brothers, Prodigy, Aphex Twin, etc.

Va acabar relativament ràpid, a una de les infermeres li vaig proposar que ficaren música pels auriculars per a fer mes entretengut l’espera allà dins. a la part superior de la imatge tenia una especie de marcador que em mostrava el temps que duraven cada ruidet. Cada ruidet tenia un temps, i cada ruidet tenia la seua funció concreta alhora d’observar-me la cama.

I em vaig quedar el vestit de la prova. Vaig preguntar si podia i em van dir que si. ” A que me queda bé?” li vaig dir a una infermera. Me fet una foto i tot, mireu, estic divine. No se sap mai per a que quedar-se’l, que si alguna festa de disfressa o simplement complir alguna fantasia sexual, la qüestió es que el volia.

Push me / And then just touch me / to I can get my / Satisfaction.

Ara a esperar uns dies fins a saber el diagnòstic, mentrestant puc caminar sense cap envenat ni crossa, ja que el traumatòleg me les va fer treure. Durant els pocs dies que les vaig portar, la cama ja havia perdut musculatura, ja veurem com em quede després del que tinguen que fer, que si escayolamenta o operació. Diré que, amb les crosses tenia una miqueta mes de sex-appeal de l’habitual-autoestima apart-, llàstima de traure-me-les, ara camine -un poquet per precaució i per no forçar la cama- coix. Ara done llàstima simplement. A continuació una foto del company de pis -del cos simplement, per mantenir-li l’anonimat- quan em va portar les crosses, molt simpàtic ell, li va ficar un llaç a mode de regal.

Con todo mi amor, te regalo esta flor