Jo també!

Lo d’arribar a casa i veure objectes que et fan recordar es un delit -deleite- per a la ment, ocupada amb la feina del curs i cabòries pròpies de l’edat. Es un take it easy my brother Charlie per al nostre cap.

Després d’encontrar els llibres d’el llit d’en Pol i el gat Mog, vaig pensar en uns llibres que feia la Caixa Rural d’Onda. Aquests llibres eren els “millors” contes realitzats al poble per estudiants d’EGB i ESO. Competien totes les escoles del poble, cada curs tenia un guanyador de contes, un en castellà i un en valencià.

No vaig guanyar mai. Però vaig tenir la possibilitat de dibuixar, durant dos anys seguits, les il.lustracions dels contes guanyadors junt a mes gent. ( Es graciós dir il.lustracions quan simplement son dibuixos realitzats per xiquets, però clar, u sempre intente posar-li mes merit, a més, dir il.lustració mole mes. tat que si? )

Nosaltres ens llegíem els contes i a partir d’ahi començàvem a dibuixar el que creiem mes acceptable per al conte o el que ens havia paregut mes representatiu del text. Ací una mostra de certs dibuixos:

La meua forma de dibuix la veig ara i no es una cosa que m’encante, a ulls d’ara, crec que no me’ls vaig treballar massa, però possiblement en el seu temps vaig trencar algun llapis mentre el feia ballar damunt el foli.

Però, oh sorpresa, la divina Gin també estava entre els elegits. Mireu, mireu quin art tenia. Es el dibuix de l’esquerra. Si es que d’Internet no se salve ni l’apuntador…

D’altra banda, ací dalt a la dreta està el dibuix/il.lustració que més em va agradar. I es que jo tire cap a casa, per que es d’un cosí. Te cert encant i un toc personal que es agradable a la vista.