21 Març, 2008
Fem un altre remember when, que sempre es agradable tornar a quan no sabies el que era la globalització, la problemàtica relació entre el Tibet i Xina, on Guantánamo ens sonaria a fruita exòtica i l’únic que t’importava era saber si Son Goku guanyava Freeza i si Krilin seria ressuscitat.
Resulte que de xicotet no apreciava els llibres. Era mes fan dels Astèrix -i en menor mesura dels Tintin-que quasi els tinc tots. Però hi ha llibres que sempre te’n recordes d’ells per que tires mà de records i totes eixes coses. Jo, a casa, sempre faig referència al llibre per excel·lència de la meua infància, llavors es quan es crea un núvol de fina ironia que flote a l’ambient creat per la família. Aquell llibre era i és El llit d’en Pol de Franz Sales Sklenitzka. Un xiquet amb molta imaginació que abans de dormir s’inventa historietes, transforma la seua habitació en un escenari diferent cada nit. En eixe escenari s’implique ell, son pare, el seu llit i els seus peluxes. Un vaixell pirata, un camp de futbol, un tren, una llauna de sardines…i més escenaris que es descriuen al llibre.
Altres llibres? Si clar. Quins? un El gat Mog de Joan Aiken. Va sobre un gat que es tan gran com una balena. WTF? Doncs per que la seua propietària li donava llet amb llevat per dinar i així es va desencadenar el seu creixement desmesurat. Eixos dos llibres s’inclouen dins la col·lecció d’El vaixell de vapor, de l’editorial Cruïlla.
Més? Si un, a falta de recordar-ne mes. Com no, Les bruixes, de Roald Dahl. Este gal.lés es molt conegut dins la literatura infantil. L´home ha escrit grans títols com Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el melicotó gegant, Matilda, i relats de l’inesperat. No faig sinopsi per que ja suposeu de que va el llibre. Destaque que la majoria dels llibres publicats està unit a unes il.lustracions peculiars a càrrec de Quentin Blake.
I ara quins? Ara tinc a la tauleta de nit La casa de las bellas durmientes de Yasunari Kawabata, L’home manuscrit de Manuel Baixaulí (demanat a l’Abacus de Girona), i com no, el gat Mog i el llit d’en Pol. I vosaltres?
Buscando en el baul de los recuerdos…

21 Març, 2008 at 8:06 pm
Jo era més de les aventures de “Los Cinco” i aquella de “Los tres investigadores”. També molava la de “Pesadillas”.
Ara fins a l’estiu talle l’aixeta de llegir literatura no mèdica.
21 Març, 2008 at 8:32 pm
“Los Cinco” i “Los tres investigadores” te pinta de literatura juvenil a l’època franquista, pense jo. De “Pesadillas”, ja hi havia prou amb la serie de televisió, recordeu aquella imatge que ixia un gos amb un ulls estranys. Jo si, i per això vull fer constància.
http://www.youtube.com/watch?v=4apGD8b2yY4
Al segon 13. Disfruteu.
21 Març, 2008 at 8:38 pm
Els llibres no els vaig arribar a llegir, la serie ja estava be, era entretinguda, però mai al nivell de ”Mas allà del limite”. Això si que era bo.
21 Març, 2008 at 9:21 pm
Oh! Jo eixos llibres també recorde haver-los llegit, segur que a ta casa.
M’agradava especialment el del gat…es molt WTF!