Això d’arribar al poble després d’una llarga temporada per Girona “afecta” al valencià autòcton del poble - be, jo ja estic una altra vegada a Girona perquè allà baix no faig feina. Acabes canviant i modificant paraules per que acabes escoltant mes la variant catalana de la paraula que no la valenciana. Quan escric al blog sempre intente utilitzar el valencià estàndard. Ací, a Girona, intente mantenir el llenguatge local del poble, però al final sempre acabes soltant paraules mes catalanes que no valencianes. Ja m’estic acostumant a utilitzar l’aqui en canvi del ací. A utilitzar aquesta per eixa - o isa que pronuncie jo. El verb “eixir” quasi no l’utilitze, menys mal que tinc un valencià a casa i puc utilitzar-lo. El verb sortir me l’adapte al valencià. Ex.: “Quan surti que ens avisi”, jo ja dic “Quan sortiga ( correcte? )que avise”. En valencià onder? Jo diria “Quan isca que mos‘avise”. El tema del verb eixir es un món apart, no?

Tot esta parrafada anterior per a que? Per a escriure certes paraules en valencià que me resulten agradable a l’oïda, també agregaré algunes paraules adquirides per part de la família materna, ja que tinc una iaia ( una uela ) que si l’escoltara Pompeu Fabra fliparia. Ací una mostra:

Primer les inventades i/o readaptacions per part de la iaia materna:

  • Xuclamocs: Els famosos flash, o com diem nosaltres”flacs” que ens menjavem a l’estiu. Te una adaptació prou desagradable, però te cert encant.
  • Calentaor: Al comandament de la televisió. Estrany de collons, no se com se li va ocórrer eixa accepció.
  • Cuxipiua: A la sangria. Totalment surrealista.
  • “Eres un sentencies“: Altrament dit eres un setciències. Tot i que no em pareix massa incoherent. Te fins i tot, cert sentit.

I hi han mes que no recorde ara mateix. Però seran incloses en posteriors posts, tranquils. I ara paraules o frases valencianes que escolte al poble, i que m’agraden:

  • Queradilla: La creïlla, la patata! Toma adaptació. Esta si que es local.
  • Poar: Traure aigua del pou.
  • Abaetxo: Bacallà. Esta si que m’agrae de virtat.
  • Ni xixa ni llimonà: Pos això. Molt soso tot plegat.
  • Cagalló: Siee..
  • xonego: Correctament seria jònec, que es un bou de menys de 2 anys.
  • Trompar: Dicese de l’acte que fa el bou al clavar-te les banyes.
  • Quin bàndido!
  • Llavàn: Esto, crec, que s’escriuria correctament així: “I avant”. Es com dir “i no hi ha més, no hi ha altra opció”.
  • Llas: “Pren”, “tín”. Forma de dir “Agarra açó”.
  • Xufa: Així li he sentit dir al pene quan érem xicotets. I mola que te cagues. Espere que no es perda mai( o perga, que diria normalment ).
  • Aixina o aixana: Asín o asá.
  • Furtar: Altrament conegut com el verb robar. M’encante!
  • A redéu/A redell/ A redés: També dit ” A collons / A collona “
  • Dacsa: Blat de moro.
  • Furtapatos: Lladreee…

Quan te’n vas a Catalunya, supose, que adaptes el teu valencià. Jo després ja explique quines paraules utilitze per a que mes o menys m’entenguen quan alguna vegada ( vegà diria normally ) se m’escape alguna. Supose que este canvi ens resulta fàcil gracies a que TV3, o mes concretament el Club Super 3 i especialment Bola del Drac, va estar alguna a les nostres infants vides. Ells -els catalans- no han tingut la sort de tenir ( tindre ) Canal 9. S’han perdut Monleón ( i el seu show ), La paella russa, les monleonetes, Paco Nadal, Telexut, Tela Marinera, Punt de Mira, el Babalà Club ( amb Xoni, Poti i Tiriti ) i totes eixes grans produccions valencianes.. Menudo remember when he cascat al blog.

Pròximament més. Corregido i aumentado. Açò no s’acabe ací. I vosaltres que? Quines paraules teniu per les quals arribeu al clímax sonor quan per algú son pronunciades? Va…