Jo també!

Oda a la camiseta interior

Oh, camiseta interior.

Que em dones calor quan fa fred

i m’empapes de frescor,

amb la meua pròpia suor.

…

L’ull de la moda et va perdonar.

Ets atemporal.

Tant grans com infants,

per tu son portats.

…

Partisà de tela natural,

en tu perdura la moral

d’utilitzar el mon vegetal

vers qui vol fer del sintètic

una constant universal.

No vull material inventat.

El pròxim que serà?

Camisetes de poliuretà?

…

La ”imperio” es una variant,

tant digna com distant.

Les nits al ras m’han explicat

que en qualsevol moment

el constipat pot arribar,

per això la vull amb mànigues

i no amb tirants.

…

El Consell de sabies m’aconsellà

eliminar-te del meu vestir

i jo, estúpid de mi,

vaig dir que si.

…

Vaig claudicar quan tenia qui estimar,

I al gulag de la roba oblidada

et vaig deportar.

Vas quedar encaixonada.

Calçotets trencats,

calcetins separats.

No hi havia qui estimar.

…

Al final, redempció total.

Dels errors s’aprèn

i ara soc valent, et mostre mon.

Ahir, abans d’anar al sopar de rugbi em va venir la inspiració i vaig decidir escriure-la, llavors vaig veure un monstre literari en mi. La mètrica no es exacta, a mes, hi ha paraules que no compleixen, crec, les normes del català o valencià normatiu. No podíeu quedar-vos sense llegir-la. Per vosaltres.

Fa poc que he vist este video via Yonkis, es tracta de dos xiques que aprofitant uns disturbis recents a Belgrad pel tema de Kosovo decideixen participar amb la revolta i lluitar a la seua manera pel comerç just i contra el capitalisme. Això si es que es saber englobar protestes baix una mateix dia de protestes.

Que fan? Aquestes seguidores de Chomsky trauen de l’abast dels possibles consumidors aquella roba tacada d’explotació infantil junt a sabates amb pells d’animals maltractats, tot pel be moral dels seus compatriotes. Això si, se la queden elles.