Jo també!

El “pinar” de la caseta d’estiu dels meus avis es un lloc on anàvem a jugar a futbol quan era estiu. Nosaltres que som de família molt fina l’anomenàvem el xalet. Els cosins i algun amic més del camí que tenia la caseta en el mateix carrer de la urbanització. “D’ací a ací es la porteria” i parlem de dos pins. Pilota i a jugar. Moltes suades s’han pegat, genolls s’han pelat i discussions s’han tingut. Doncs allí hi han dos coses enterrades per mi quan era xicotet.

Tinc el defecte de conferir als objectes valor sentimental per xorra que siga l’objecte, ja siguen regalats o comprats per mi pel simple fet que representen un moment, etapa o digues-li com vulgues. ( Ois, fotut sentimentalisme quan de mal has fet ). Per això justifique l’enterrament d’aquell objecte.

Era el primer que tinc consciència que vaig tenir, sempre el duia posat, fins i tot a l’estiu, agarrat amb més força per a que quedara marca que quan me’l llevara es veguera que en aquella part del cos hi havia alguna cosa. Em portava recte com un fil. Sempre mirant-lo i jugant a veure si podia calcular el temps havia passat. Però després de molt de temps es va cansar i va dir prou. Llavors estiu com era i amb un pinar a mode de cementiri vaig agafar el rellotge i el vaig dipositar dins una caixa. Vaig fer el forat, el vaig enterrar, li vaig construir una capelleta amb rajoles i amb dos rames li vaig fabricar una creu ( catòlic jo! ). I allí es va tancar la vida del meu Casio, vaig lamentar la seua absència i vaig eixir del pinar. Alli segueix enterrat sense capelleta això si.

El segon objecte enterrat es un cofre blau que era d’un gelat que me vaig prendre a Lisboa quan vam anar a veure l’Expo 98. La vaig veure i me la vaig per que m’agradava i li volia encontrar una utilitat. Recorde que va ser un diumenge que estàvem tots dinant paella quan s’hem va ocórrer que fer: Agafaria unes pessetes i després escriuria un text dient qui era, a quin dia i hora estàvem i d’on era. Vaig agafar paper i llapis i ho vaig escriure en tres idiomes: valència, castellà i “anglès” ( Crec que no tenia un bon anglès en aquell moment, que me conec ). Vam tancar el cofre amb silicona per a que la humitat danyés el més mínim el text i vaig anar a depositar-lo al pinar. Possiblement el que voldria fer era deixar constància que havia existit, donar una sorpresa al qui siguera susceptible d’encontrar, mostrar que alli hi havia hagut vida ( com si anés a estar enterrat durant centenars d’anys! ) i per a que algú descobrís alguna cosa, que sempre es agradable.